sábado, 30 de noviembre de 2013

Recitació d'un Poema

Avui a la classe de COED he recitat un poema, aquest ha estat "Dóna’m la mà" de Joan Salvat Papasseit.


Dóna’m la mà


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


                                                                                                                                                                



viernes, 29 de noviembre de 2013

Viquipèdia

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.  La majoria dels articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web.



Trets importants sobre la viquipèdia:









jueves, 28 de noviembre de 2013

Estructura del discurs

 Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un text està format per 3 parts:

Introducció:
"Allò que comença bé ja està mig acabat".
La introducció és la part més important del text per dos raons:

- En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- En l'orador: Aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

A continuació vam veure diferents fórmules introductòries per a fer millor l'inici  del text:

-Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.

-Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.

-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sesions pràctiques.

-Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Mitjançant preguntes retòriques s'aconsegueix motivar al públic.
-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, esmentar prejudicis, idees que té el públic sobre el que l'orador dirà.

-Documentació: Mostrar una notícia o dades recents, fotos, vídeos o objectes... Les notícies que no siguin massa complexes, han de ser fàcils de retenir i correctes, per donar credibilitat al públic.

-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

Consells:

-       Posar molta atenció a la introducció.
-       Fer servir alguna de les estratègies.
-       Si cal, memoritzar-la per anar més segurs.

Desenvolupament:
 És el cos del treball, el que tenim més elaborat i és més lliure.
Consisteix en la selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

Per informar: Hi ha l'estructura descriptiva i la cronològica.
Per a convèncer: estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.

Conclusió:
La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:

- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.


 Tot seguit podeu veure diverses fórmules de conclusió:

-Repetir la introducció.
-Resumir els punts principals.
-Invitació a l'acció-
-Anunci d'un esdeveniment futur.
-Promesa.
-Apel·lar als sentiments.

·La llengua del discurs ha de tenir les següents característiques:

- Neutra, precisa i accessible.
-No influïda per la prosa escrita o técnica : no ha de ser com si fos un llibre, però tampoc ha de ser com nosaltres pensem, ha d'estar estructurat però amb lògica.
- Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència...), ja que connecten les idees seguint una lògica, i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra...) ja que marquen quin lloc ocupen les idees en el discurs.

Trets característics de la llengua oral formal


A la classe de COED hem parlat sobre els trets característics de la llengua oral formal.

Trets contextuals:

- Caràcter no universal i aprenentatge escolar.
- Acústica, efímera i produïda en temps real.
- Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional.

Trets textuals:

- Formal i generalment monologada.
- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat.
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.

 Trets lingüístics:

- Paper fonamental dels trets suprasegmentals.
- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

El model eficaç de comunicació respon a les característiques de la llengua oral formal que acabem de veure:

- planificada.
- tema específic.
-  monologada.
- formal.
- més informativa que interactiva.


La llengua oral formal té un caràcter intermediari entre l'oral i l'escrit.

Per acabar vull dir que gràcies a les explicacions de Coed i activitats, estem millorant la nostra manera d’expressar-nos, per tal d’arribar a ser uns bons mestres

martes, 26 de noviembre de 2013

L' última Cançó

Dimarts, al seminari, vam haver d’exposar una pel·lícula. Vaig escollir “L’última cançó”, degut a que és una de les meves pel·lícules preferides.

A continuació us parlaré d’aquesta pel·lícula.

“L'última cançó”  (títol original: The Last Song) és una pel·lícula nord-americana de tall dramàtic i juvenil, basada en la novel·la de Nicolas Sparks i traduïda al castellà per Iolanda Rabascall. Està protagonitzada per Miley Cyrus i va ser dirigida per Julie Anne Robinson.
El rodatge va durar des del 15 de juliol fins al 18 d'agost i es va estrenar a Estats Units el 31 de març de 2010 i a Espanya va ser el 4 de juny de 2010.


ARGUMENT

L'última cançó té lloc en una petita ciutat costanera del sud dels Estats Units, on un pare separat (GREG KINNEAR) es disposa a passar l'estiu ambla seva filla  adolescent (MILEY CYRUS), que preferiria quedar-se a Nova York. El pare tracta de tornar a connectar amb la seva filla a través de l'única cosa que tenen en comú -la música-. És una història de família, amistat, secrets i perdó, i també de segones oportunitats i primers amors.


CRÍTICA

Les escenes són els típics llocs comuns que poden veure's en qualsevol altre pel·lícula romàntica d'adolescents (el vòlei a la platja, la platja solitària en la qual es refugia mirant el mar, entre d’altres).



ALTRES ASPECTES RELLEVANTS

L'última cançó és una d'aquestes pel·lícules que es podrien catalogar com de “entrada a la maduresa” per part del seva protagonista. Aquesta comença tenint un caràcter rebel, cruel i sempre està a la defensiva amb tots els que l’envolten, sobretot amb el seu pare. Però al final de la pel·lícula podem apreciar el canvi que ha fet, degut els problemes que ha patit. Acaba sent una persona totalment comprensible.


TRÀILER




http://www.youtube.com/watch?v=kpptweH8Vng

Els Primers Freds

Avui ha seminari he hagut d’exposar una obra d’art.

 Els Primers Freds ha sigut l’obra que he escollit, degut a que al MNAC la vaig poder veure i em va agradar molt, penso que és molt interessant.
Aquesta ha estat la meva descripció de l’obra i de l’autor:


1)       DOCUMENTACIÓ

            Nom de l’obra: Els primers freds                   
Autor: Miquel Blay
Cronologia: 1892
Localització: MNAC (Barcelona)
Estil:  realista/simbolista
Tema:  anecdòtic i costumista

2)       DESCRIPCIÓ (ANALISI FORMAL)

     Elements tècnics
-          Tècnica: talla.

-          Material: marbre blanc.

-          Cromatisme: monocroma, marbre.

-          Dimensions:  1,36 x 0,98 m.

     Elements formals
-          Forma:  exempta.

-          Tipologia:  escultura exempta.

-          Composició:  tancada. Avi, composició quasi simètrica, només una lleugera inclinació del cap i d'una cama, format pràcticament per angles i línies rectes. La nena en canvi, té una composició més asimètrica i formada bàsicament per línies corbes.

-          Ritme o moviment:   Moviment: avi més estàtic , nena més moviment (s'acosta a l'avi, fregament dels peus...)

-          Expressió:  molt expressius ,rostre de l'avi desesperació, resignació..., nena indefensió, tendresa... i no només són expressius els rostres, també ho són per exemple les mans de l'avi o els peus de la nena.

-          Tractament de la superfície:  tractament molt treballar de la superfície, com ara les arrugues de la pell evidencien la voluntat realista. Escultura polida. Difumina la llum i augmenta la sensació de fred, la cara de la nena sfumatto , difuminada, realça les seves formes suaus.

      Estil
    
Miquel Blay (1866-1936) Va desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per:
o   Domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica
o   Gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges.
Introduí a la seva escultura amb un naturalisme extrem, tots els elements modernistes. Col·laborà amb Lluís Domenech i Montaner amb l’escultura de La Cançó Popular, a l’exterior del Palau de la Música Catalana, obra ja totalment modernista.
La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix del pap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc. Aquesta obra correspon a l’etapa roma de Blay.


3)       INTERPRETACIÓ (ANÀLISI CONNOTATIU)

           Context històric:

Importància de la burgesia industrial catalana. Crisi política de finals de segle. Generació del 98. Modernisme plàstic, arquitectònic i literari. El panorama de l’art en l’Espanya d’acabaments del SXIX era relativament mediocre. El relatiu endarreriment econòmic i social del país s’afegia al predomini d’uns gustos estètics molt conservadors i marcadament limitats pels prejudicis ideològics i morals. El resultat era una creació artística no excessivament abundosa dependent d’uns encàrrecs no massa ambiciosos i marcats per uns forts convencionalismes estètics.
Per imitació d’allò que es feia a París, a Madrid i a Barcelona es convocaven certàmens artístics, on es premiaven les obres i els autors guanyadors. Primers Freds va obtenir la Primera Medalla a l’ Exposición Nacional de Madrid el 1892, on va ser unànimement lloada pels crítics i pel públic en general. El 1893 va ser exposada a Barcelona, al Cercle Artístic de Sant Lluc i va ser també molt ben rebuda, cosa que va significar un estímul per l’orgull patriòtic, atès que l’autor era català.

         Funció:  
           
     Decorativa,  la va esculpí per presentar-la en un concurs (a l'Exposició nacional de Madrid el 1892) i adquirir fama. La funció simbòlica és expressiva ja que simbolitza la pobresa, marginació i per tant representa una denúncia social.
    Pretén fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida.

   Contingut i significació de l’obra:

El grup està format per dues figures. Un home vell, sedent i una nena de peu dret que se li recolza. L’home té els músculs en tensió, les extremitats arraulides i el rostre contret per una expressió de fred intens. La nena també té aspecte de passar fred i s’aproxima al vell en cerca d’empara. L’home mira frontalment, a l’espectador. La nena dirigeix la mirada al vell, com cercant auxili d’aquest.
Tal com era freqüent en el seu temps, no es tracta de la representació d’un tema extret d’un paratge literari, o un esdeveniment històric ni mitològic, sinó que s’espera que l’espectador “reconstrueixi” una història la imatge de la qual representa l’obra d’art. Hom pot iniciar d’aquesta manera un “joc” imaginatiu en el que es tracta de reconstruir una “història” inventada l’escena de la qual s’escaigui més. Una història més o menys amanida d’elements sentimentals i melodramàtics de tipus filosòfic o moral, o simplement més banals o, fins i tot, un determinat nivell de reflexió social, per bé que en format moderat i gens compromès, respecte la dissort que acompanya la pobresa, etc.

   Significat: 

Hom ha interpretat aquesta diversitat d’aspectes com un manifest visual del gust de l’artista, que associa a l’ancianitat l’estil “vell” (el realisme), que ha de desaparèixer i que es contraposa a l’estil “nou” (el modernisme) que, ple de joventut, s’imposarà aviat. El tema i les característiques descrites dels personatges, manifesten una clara influència del Simbolisme, innovador moviment europeu de l’època.
L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla.



Els Primers Freds

domingo, 17 de noviembre de 2013

Power Point

A l'assignatura de GTIC, en Jordi ens ha parlat sobre el Power Point. 

Power Point és un popular programa de presentacions desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac OS. Àmpliament utilitzat en diferents camps com en l'ensenyament, negocis, etc. Segons les xifres de Microsoft Corporation, prop de 30 milions de presentacions són realitzades amb PowerPoint cada dia.
És un programa dissenyat per a fer presentacions pràctiques amb text esquematitzat, fàcil d'entendre, animacions de text i imatges, imatges predissenyades o importades des d'imatges de l'ordinador.
Se li poden aplicar diferents dissenys de font, plantilla i animació.
Aquest tipus de presentacions sol ser molt cridaner i molt més pràctic que els de Microsoft Word.

Alguns avantatges e inconvenients:
-avantatges:

• L'alumne sempre té en pantalla una guia del que s'està dient, dels termes Clauso de l'esquema...

• Hi pot haver un abús dels elements multimedials. El cas més clar seria la
repetició indiscriminada de determinats tipus de sons.

• Podem inserir tota mena d'elements multimedials com ara: imatge, so, vídeo, animacions...

• Permet crear esquemes de manera que és fa més intel·ligible la matèria.

• Permet d'incorporar imatges il·lustratives.

• L'alumne té més facilitat per prendre apunts.

• Permet utilitzar una variada gamma de colors i formes que clarifiquin el
significat dels continguts.


- inconvenients:

• Moltes vegades hi ha massa informació en les diapositives i que no es llegeix amb claredat.

• L'orador ja no explica o relata sinó que es limita a llegir la pantalla.

• Els colors i les formes es col·loquen en pantalla de forma indiscriminada sense atenir-se a cap ordre estètic ni utilitat.

• Permet d'incorporar imatges il·lustratives.

• Si no hi ha un bon sistema de projecció, l'aula sempre estarà a les fosques amb el cansament que això provoca als alumnes.

• Els oradors tenen tendència a incloure més continguts amb la falsa creença que els alumnes ho assimilen més ràpid.

• Una idea generalitzada és que si incorporem molt efectes d'animació i transició en la presentació, aquesta serà més interessant, en aquest cas correm el risc que, en el millor dels casos, l'auditori miri els efectes i no escolti el discurs.

• S'estableix a classe un doble discurs, el de l'orador que va explicant i el de
l'oient que va llegint a un ritme diferent les diapositives que li mostren.

Aquí us deixo un enllaç molt interessant , aquest és d’en Jordi, el meu professor de GTIC:

viernes, 15 de noviembre de 2013

El concert: " COM SONA"

Avui, últim dia de la setmana de reflexió i pràctiques educatives.  Hem tingut un concert anomenat "Com sona" d'uns ex-alumnes de la Facultat Blanquerna.
Són quatre nois que toquen els instruments i una noia que canta i interpreta les cançons.

L’activitat s’ha dividit en dues parts: a la primera, eren ells els protagonistes, però a la segona part hem intervingut nosaltres; ens han fet cantar, ballar etc.
Per acomiadar-nos hem cantat la cançó:  "Passiu bé". 

Aquest 4 nois es dediquen a fer espectacles per nens petits, tot i que jo també el trobo molt interessant per els adults i sobretot per els pares del infants.

En la meva opinió ha estat la millor activitat de la setmana.

Aquí podeu veure algunes fotografies: 









miércoles, 13 de noviembre de 2013

Wikis i Google sites

Benvulguts  a una nova entrada:

Fa uns dies a la classe de GTIC vam treballar les wikis i el Google sites.

 Les wikis:

És un lloc web, que, sobretot, es basa en l'escriptura col.laborativa. D'aquesta manera és potencia més el treball conjunt i col.laboratiu del grup, alhora que també és més efectiu i dinàmic que no pas enviar molts de correus a diferents persones.

Aquí podeu observa on veureu: Què és una wiki?






Google sites:

El google sites, el podem definir com una aplicació en línia que permet crear un lloc web i permet compartir informació amb facilitat per veure-la i editar-la un grup reduït de col·laboradors, màxim sis persones. Podem incloure tot tipus de gadgets, com vídeos del Youtube i calendaris, entre d’altres.


Qualsevol persona pot construir una web d’una manera ràpida, incloent vídeos, fotos, informació variada, textos, etc. Aquest espai pot ser públic o privat.

Les característiques principals del Google Sites són les següents:

· Fàcil creació de plantilles.

· Requereix codificació HTML.

· Plantilles de disseny disponibles.

· Fàcil manejament d'arxius i d'arxius adjunts.

· Fàcil creació del contingut multimèdia (vídeos, documents, fulls de càlcul i presentacions de Google Docs, fotos de Picassa, etc).

· Designació de lectors i col·laboradors.

· Búsqueda amb la tecnologia Google en el contingut de Google Sites.

· Creació de intranets, pàgines de treballadors, projectes, etc.