Els Primers Freds

Avui ha seminari he hagut d’exposar una obra d’art.

 Els Primers Freds ha sigut l’obra que he escollit, degut a que al MNAC la vaig poder veure i em va agradar molt, penso que és molt interessant.

Aquesta ha estat la meva descripció de l’obra i de l’autor:

1)       DOCUMENTACIÓ

            Nom de l’obra: Els primers freds                   

Autor: Miquel Blay

Cronologia: 1892

Localització: MNAC (Barcelona)

Estil:  realista/simbolista

Tema:  anecdòtic i costumista

2)       DESCRIPCIÓ (ANALISI FORMAL)

     Elements tècnics

-          Tècnica: talla.

-          Material: marbre blanc.

-          Cromatisme: monocroma, marbre.

-          Dimensions:  1,36 x 0,98 m.

     Elements formals

-          Forma:  exempta.

-          Tipologia:  escultura exempta.

-          Composició:  tancada. Avi, composició quasi simètrica, només una lleugera inclinació del cap i d'una cama, format pràcticament per angles i línies rectes. La nena en canvi, té una composició més asimètrica i formada bàsicament per línies corbes.

-          Ritme o moviment:   Moviment: avi més estàtic , nena més moviment (s'acosta a l'avi, fregament dels peus...)

-          Expressió:  molt expressius ,rostre de l'avi desesperació, resignació..., nena indefensió, tendresa... i no només són expressius els rostres, també ho són per exemple les mans de l'avi o els peus de la nena.

-          Tractament de la superfície:  tractament molt treballar de la superfície, com ara les arrugues de la pell evidencien la voluntat realista. Escultura polida. Difumina la llum i augmenta la sensació de fred, la cara de la nena sfumatto , difuminada, realça les seves formes suaus.

      Estil

    

Miquel Blay (1866-1936) Va desenvolupà un estil molt personal, caracteritzat per:

o   Domini depurat del dibuix i la tècnica escultòrica

o   Gran facilitat per treballar l’expressivitat dels personatges.

Introduí a la seva escultura amb un naturalisme extrem, tots els elements modernistes. Col·laborà amb Lluís Domenech i Montaner amb l’escultura de La Cançó Popular, a l’exterior del Palau de la Música Catalana, obra ja totalment modernista.

La influència de Rodin s’aprecia en el dibuix del pap del vell, el detallisme anatòmic, la delicadesa de la nena i l’anecdotisme del banc. Aquesta obra correspon a l’etapa roma de Blay.

3)       INTERPRETACIÓ (ANÀLISI CONNOTATIU)

           Context històric:

Importància de la burgesia industrial catalana. Crisi política de finals de segle. Generació del 98. Modernisme plàstic, arquitectònic i literari. El panorama de l’art en l’Espanya d’acabaments del SXIX era relativament mediocre. El relatiu endarreriment econòmic i social del país s’afegia al predomini d’uns gustos estètics molt conservadors i marcadament limitats pels prejudicis ideològics i morals. El resultat era una creació artística no excessivament abundosa dependent d’uns encàrrecs no massa ambiciosos i marcats per uns forts convencionalismes estètics.

Per imitació d’allò que es feia a París, a Madrid i a Barcelona es convocaven certàmens artístics, on es premiaven les obres i els autors guanyadors. Primers Freds va obtenir la Primera Medalla a l’ Exposición Nacional de Madrid el 1892, on va ser unànimement lloada pels crítics i pel públic en general. El 1893 va ser exposada a Barcelona, al Cercle Artístic de Sant Lluc i va ser també molt ben rebuda, cosa que va significar un estímul per l’orgull patriòtic, atès que l’autor era català.

         Funció:  

           

     Decorativa,  la va esculpí per presentar-la en un concurs (a l'Exposició nacional de Madrid el 1892) i adquirir fama. La funció simbòlica és expressiva ja que simbolitza la pobresa, marginació i per tant representa una denúncia social.

    Pretén fer reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida.

   Contingut i significació de l’obra:

El grup està format per dues figures. Un home vell, sedent i una nena de peu dret que se li recolza. L’home té els músculs en tensió, les extremitats arraulides i el rostre contret per una expressió de fred intens. La nena també té aspecte de passar fred i s’aproxima al vell en cerca d’empara. L’home mira frontalment, a l’espectador. La nena dirigeix la mirada al vell, com cercant auxili d’aquest.

Tal com era freqüent en el seu temps, no es tracta de la representació d’un tema extret d’un paratge literari, o un esdeveniment històric ni mitològic, sinó que s’espera que l’espectador “reconstrueixi” una història la imatge de la qual representa l’obra d’art. Hom pot iniciar d’aquesta manera un “joc” imaginatiu en el que es tracta de reconstruir una “història” inventada l’escena de la qual s’escaigui més. Una història més o menys amanida d’elements sentimentals i melodramàtics de tipus filosòfic o moral, o simplement més banals o, fins i tot, un determinat nivell de reflexió social, per bé que en format moderat i gens compromès, respecte la dissort que acompanya la pobresa, etc.

   Significat: 

Hom ha interpretat aquesta diversitat d’aspectes com un manifest visual del gust de l’artista, que associa a l’ancianitat l’estil “vell” (el realisme), que ha de desaparèixer i que es contraposa a l’estil “nou” (el modernisme) que, ple de joventut, s’imposarà aviat. El tema i les característiques descrites dels personatges, manifesten una clara influència del Simbolisme, innovador moviment europeu de l’època.

L’obra fou presentada a l’Exposició de Madrid l’any 1892 i cobert d’elogis, Miquel Blay obtingué una medalla.

Els Primers Freds