Estructura del discurs

 Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Un text està format per 3 parts:

Introducció:

"Allò que comença bé ja està mig acabat".

La introducció és la part més important del text per dos raons:

- En el públic: capta la seva atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.

- En l'orador: Aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

A continuació vam veure diferents fórmules introductòries per a fer millor l'inici  del text:

-Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.

-Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.

-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sesions pràctiques.

-Preguntes: Són una manera d'anticipar-se. Mitjançant preguntes retòriques s'aconsegueix motivar al públic.

-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori, esmentar prejudicis, idees que té el públic sobre el que l'orador dirà.

-Documentació: Mostrar una notícia o dades recents, fotos, vídeos o objectes... Les notícies que no siguin massa complexes, han de ser fàcils de retenir i correctes, per donar credibilitat al públic.

-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota personal, amb certa intriga i que condueixi el tema; breu i relacionada amb el tema.

Consells:

-       Posar molta atenció a la introducció.

-       Fer servir alguna de les estratègies.

-       Si cal, memoritzar-la per anar més segurs.

Desenvolupament:

 És el cos del treball, el que tenim més elaborat i és més lliure.

Consisteix en la selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs:

Per informar: Hi ha l'estructura descriptiva i la cronològica.

Per a convèncer: estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D'específic a general.

Conclusió:

La conclusió d'un discurs té unes funcions bàsiques, que són les següents:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

 Tot seguit podeu veure diverses fórmules de conclusió:

-Repetir la introducció.

-Resumir els punts principals.

-Invitació a l'acció-

-Anunci d'un esdeveniment futur.

-Promesa.

-Apel·lar als sentiments.

·La llengua del discurs ha de tenir les següents característiques:

- Neutra, precisa i accessible.

-No influïda per la prosa escrita o técnica : no ha de ser com si fos un llibre, però tampoc ha de ser com nosaltres pensem, ha d'estar estructurat però amb lògica.

- Cal oferir definicions dels temes més especialitzats o abstractes.

- Són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs (perquè, per tant, en conseqüència...), ja que connecten les idees seguint una lògica, i els marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d'una banda, de l'altra...) ja que marquen quin lloc ocupen les idees en el discurs.